Contra el relativisme
El relativisme és una posició errònia a nivell lògic (la proposició “tot és relatiu” només seria certa si fos també “relativament certa”) i a nivell etològic (nega la universalitat d’eines que tenen un valor en la supervivència de l’espècie); fins i tot quan els animals superiors castiguen les cries que no es comporten com cal concloure que capteniments “anàlegs al moral” tenen un sentit evolutiu.
Evidentment el paràgraf no és meu: és de l'home dels divendres
permalink 4:49 p. m.
4 Comentaris:
a part de "l'home dels divendres", crec que una bona discussió seria la de si podriem anomenar-lo "l'home imbècil".
Què en creieu estimats profetes?
L'havies tingut de profe aquest Alcoberro? A mi em cau bé, però només perquè quan el veig és un senyal inequívoc que ja tornem a ser divendres. I això és bo.
He donat un cop d'ull al seu blog i a la web on hi ha penjat material de tot tipus:
http://www.bibliotecaescolar.info/alcoberro/
A mi m'agrada per emplenar la quota d'esnobisme. Però això va a gustos, i els de l'individu acostumen a ser selectes. Vosté sabrà
no és necessari explicar-ne els motius, com tampoc ho és haver tingut algú de profe per a poder-lo insultar-lo, però, efectivament, el vaig tenir de profe. No diré que sigui burro, però és burro. Vui dir que no serveix de res saber coses si s'és burro. Tant en el sentit de la correcta gestió de les coses que saps, com en l'elegància amb què les fas servir per tal d'evitar ser un pedant ridícul. És que en aquella època que el vaig tenir l'home parlava del tal Fukuyama, vull dir ke li dedicava temps, i això era una pèrdua de temps. I endemés deia tonteries com "i aquesta és la primera vegada que dic això en públic" en plan "quina sort que teniu", mentre la gent es gratava els genitals tot badallant. I, finalment, vaig descobrir que a la uni de Girona, al departament de Filosofia, hi havien (hi han?) dues sexions enemistades ideològicament (que és lu ke té l'enemistat), o potser només eren dos profes emprenyats... L'una estava formada per aquest i l'altra per Anna Quintanas. I jo estic a favor de la senyora. Força Barça.
no sé... aquí s'han dit coses molt importants; jo destacaria, sin embarg, aquesta frase excelsa:
"no és necessari explicar-ne els motius, com tampoc ho és haver tingut algú de profe per a poder-lo insultar-lo"
i dit això, també dono suport a l'afirmació (encertadíssima) que diu:
"això va a gustos, i els de l'individu acostumen a ser selectes. Vosté sabrà"
Publica un comentari a l'entrada
<< Home